Ha arribat el moment de marcar un nou punt d’inflexió. Els Campionats del Món de Pilota de Barcelona 2018 suposen un excel·lent aparador perquè la categoria femenina de la pilota, que està present en tres modalitats, segueixi creixent esportiva i mediàticament.

El director esportiu de la Federació Espanyola de Pilota, Xabier Asiain, aprecia una “evolució positiva”, ja que “hi ha més noies que fa uns anys” i reivindica que “ara mateix hi ha diverses generacions d’esportistes, la majoria joves, que estan a un grandíssim nivell internacional i són una peça clau per al present i el futur”. En aquest sentit, Asiain creu que les joves “van veient més repercussió, es volen preparar i gaudeixen amb la competició nacional”. Per la seva banda, la majoria de pilotaris espanyoles, afronten a Barcelona “una cita molt especial per ser a casa, davant la teva gent, que fa que resulti més emocionant”. Malgrat la il·lusió per l’esdeveniment, existeix cert escepticisme entorn de l’evolució del vessant femení de la pilota. “Hi ha noies però encara som minoria”, recorden, reivindicant la necessitat d’una major visibilitat en els mitjans: “Cal divulgar i fer molt treball”.

La imprescindible visibilitat

El camí per recórrer s’intueix llarg i amb alguns obstacles. Així es desprèn també de l’opinió de Judith Campoy, àrbitra internacional barcelonina que participa en els Campionats del Món: “En el nostre esport és difícil créixer perquè és de minories. En els col·legis, quan són petits, es decanten per esports d’equip com el futbol o bàsquet en un noranta per cent o més”. La visibilitat, una vegada més, torna a ser un punt clau: “Si sortís per la tele i les nenes ho veiessin, també ajudaria”.

En opinió de Luisa Amparo Ojeda Barrera, vocal de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Pilota i responsable de la Comissió Dona i Pilota, “en l’últim any hi ha hagut un avanç increïble a tots els nivells”. Mare del pilotari internacional Pablo Peñate amb el que comparteix la professió periodística, Luisa Amparo reivindica que a nivell femení “a Espanya estem més avançats que en altres països, especialment els de Llatinoamèrica”, malgrat reconèixer la necessitat de “lluitar perquè tot es vagi implantant de forma progressiva”.

La lluita per la igualtat

El procés de desenvolupament cap a una societat més igualitària és imprescindible per cremar etapes i ajudar a la dona en el seu creixement al món de la pilota, després de superar la ‘ressaca’ d’una època daurada que actualment sembla atípica. “Tant en pilota com en qualsevol esport venim d’una societat molt masclista que no fomenta que les noies vulguin practicar esport”, assenyalen les pròpies esportistes espanyoles, que reconeixen que a nivell de cantera “actualment surten noies però no hi ha continuïtat”. Una opinió compartida per Judith Campoy, que durant la seva trajectòria com àrbitra troba paral·lelismes respecte a la seva carrera com a pilotari, que va perdurar fins als 40 anys. “Com a àrbitra és difícil, igual que com a jugadora. Per arribar a ser bona, comparant-te amb els homes, has de rendir un 120 per cent”, recorda Judith. “Et respecten però has de demostrar que ets bona, que no t’equivoques, que ets seriosa… Per arribar has de demostrar-ho bastant”.

A nivell institucional en els últims anys s’han intentat donar passos importants, tal com recorda Xabier Asiain. “L’evolució de la dona en la federació sempre ha estat molt equitativa. Des de fa mínim 25 anys han tingut les mateixes ajudes econòmiques, els mateixos mitjans per viatjar, dedicació en les competicions i també hi ha hagut programes específics per a la dona i promoció en els col·legis”. Un suport corroborat per la pròpia Judith Campoy, encara que amb matisos: “És veritat que amb les ajudes de la igualtat en l’esport entre dones i homes ha sortit alguna noia més però haurien de sortir moltes més”. Luisa Amparo Ojeda, per la seva banda, reivindica que “els premis en els circuits són equiparables als dels nois” i destaca que a Canàries, la federació dels quals va dirigir fins a fa uns mesos, s’intenta “visibilitzar al màxim a les dones” en els mitjans.

El camí cap al professionalisme

Professionalitzar la categoria femenina seria un pas de gegant en el reconeixement d’unes pilotaris espanyoles que lamenten que actualment “no hi ha professionalitat femenina en l’esport” en general, excepte alguna excepció en esports de masses com a futbol o bàsquet. “Cal donar passes, no és impossible, però ara mateix estem lluny. Cal anar avançant a poc a poc”, admeten, convidant a fer una major inversió econòmica: “Si hi posen diners, habilitat hi ha, i si la gent pogués viure d’això, es professionalitzaria”.

Luisa Amparo Ojeda considera que “la professionalització encara ens queda lluny perquè són poques però es tracta d’anar creixent des d’abaix i d’anar-nos implicant totes”. La Vocal de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Pilota, que empatitza amb facilitat amb les pilotaris nacionals, té clar que la cita de Barcelona “li va a venir molt bé a les espanyoles per adonar-se de la situació molt millorada que tenen respecte a les dones d’altres països”.

Dedicació i sacrifici

Judith Campoy, que va advocar per enrolar-se al particular món de l’arbitratge després de la seva retirada com a esportista “com una manera de seguir dins del frontó, en la instal·lació, per viure el partit com els pilotaris”, és un clar exemple de l’alt nivell d’altruisme que impera en aquest esport: “El tema de l’arbitratge sent dona t’ha d’agradar. És fins i tot més sacrificat”. Les pròpies esportistes espanyoles també incideixen en el tema reivindicant que “hi ha molta gent que estima aquest esport i s’involucra perquè creixi i ho fa per amor a l’art”.

Tot amb l’objectiu d’impulsar un esport en el que la base té una importància cabdal, tal com recorda una Luisa Emparo Ojeda que aposta per tractar que “la participació femenina creixi”: “El quid de qualsevol esport són els monitors. Des de la federació espanyola hi ha molta implicació en què la gent es formi i així tenir bons professionals per formar nens. És fonamental que la societat entengui que l’esport ho ensenya tot. És el millor aprenentatge de vida”. Tota una lliçó per a pares i educadors.

Un punt d’inflexió

La seva postura sobre els assoliments aconseguits a dia d’avui en matèria femenina és ferma: “Les esportistes actuals han de mirar tot el que hem avançat. Existeixen brots verds claríssims en els últims anys en suport a la dona pilotari però també en la societat i això és fonamental per avançar. Cal treballar entre totes i lluitar perquè això camini. Hem d’anar totes a una, ens hem d’implicar”. Una fórmula, en aquest cas, compartida per Xabier Asiain, que també enalteix la importància de la col·laboració de totes les parts: “Em preocupa crear un viver i que d’aquí surti alguna cosa. Estem millor però créixer dependrà que tots -clubs, federacions, etc- treballem perquè vagi endavant”.

Les grans protagonistes, més reservades en altres aspectes, també s’imaginen  la possibilitat que Barcelona sigui el punt de partida d’una nova era. “Es pot créixer amb un conjunt de coses, hi ha moltes portes on tocar i molts camins pels que apostar”, diu Judith Campoy, en la línia d’unes pilotaris espanyoles que esperen molt de la cita barcelonina: “Encara que tinguem una visió alguna cosa negativa, sempre juguem amb la il·lusió de fer una bona promoció de l’esport, que més noies vulguin jugar i les nenes petites vegin en nosaltres a referents, que no creguin que és un esport sol d’homes. El fet que sigui a Barcelona, en una societat cada vegada més igualitària, que es retransmetin partits de tots dos gèneres amb igualtat, suposarà un punt d’inflexió per a la pilota femenina”.