Són un alè d’esperança per a les dones que somien amb dedicar-se al món de la pilota. Pertanyents a dues generacions diferents, Judith Campoy i Elizabeth Lascurain estan deixant petjada en els Campionats del Món de Barcelona 2018 després d’enderrocar totes les barreres per a la dona en el particular univers de l’arbitratge i marcar l’inici d’una nova era.

Campoy, de 47 anys, compleix un somni a la seva ciutat natal set anys després de la seva retirada com a pilotari. Una desafortunada fractura de cúbit i radi practicant esport a poques setmanes de l’esdeveniment no va ser obstacle per perdre’s una cita que porta esperant durant molt temps. Les coses, de fet, no podrien anar-li millor. Fins avui ha arbitrat dos partits al dia com a àrbitra titular i també ha actuat com a auxiliar. Unes xifres compartides per Elizabeth Lascurain, la jove àrbitra mexicana que ja va debutar en una cita mundialista absoluta a Zinacantepec 2014 amb prou feines 25 anys i que, al costat de Campoy, són l’orgull de l’arbitratge femení de pilota.

La cita de Barcelona està complint a la perfecció les expectatives d’ambdues. “L’ambient és bonic, hi ha molt públic”, destaca Judith Campoy, sorpresa per veure les grades plenes “des del primer dia”. Per a Elizabeth la cita és fins i tot més especial que la de 2014 en poder actuar, ara sí, com àrbitra principal. “Un privilegi” que li permet escenificar encara més la seva “passió i amor per la pilota i per estar aquí dins”. Una passió compartida amb Judith, que en el seu moment es va decantar per l’arbitratge “com una manera de seguir dins del frontó”.

Al marge de la seva inqüestionable qualitat a l’hora d’arbitrar, Campoy i Lascurain suposen una bomba d’oxigen per a les noves generacions, tant d’àrbitres com d’unes pilotaris sempre àvides de referents sobre la pista. El respecte pel seu treball en un esport tan passional és absolut. “Malgrat la cultura de la qual podem procedir cada país, està havent-hi molt progrés de la dona i en el nostre esport no és una excepció. Et valoren com a qualsevol altre company”, celebra Elizabeth, mentre que Judith enalteix el “respecte màxim” dels afeccionats.

La catalana està exercint d’anfitriona de luxe per a la mexicana en uns campionats en el que ambdues s’han fet fortes, conscients de la importància del seu rol en el desenvolupament de l’arbitratge femení. “Compartim habitació i parlem del dur i difícil que resulta sent dona”, explica Judith, que professa una estima protectora per la jove col·legiada mexicana. Es tracta d’un afecte mutu, doncs la de Veracruz, lligada al frontenis des de molt petita havia escoltat parlar molt sobre la barcelonina des dels seus inicis en el arbitratge internacional, admira el seu recorregut al món de la pilota: “Saber que hi ha altres dones que s’estan atrevint a estar en això t’inspira; serà un esport d’homes però també ens agrada a nosaltres”.

Ambdues comparteixen la il·lusió de seguir creixent en aquest mundial i, per què no, gaudir de l’oportunitat d’arbitrar algunes finals en uns frontons del CEM Olímpics de la Vall d’Hebron. Per sobre de tot, no obstant, sobresurt l’enorme llegat que deixaran per a les noves generacions després d’una històrica participació que ha de resultar “clau per les quals vénen darrere de nosaltres”.