Juan Diego Blas és pilotari. Amb majúscules. És la passió que mou la seva vida des que tenia 10 anys i que el portarà a competir als Mundials de Pilota de Barcelona. Per a aquest guatemalenc serà un èxit més en un palmarès envejable foguejat en una llarga llista de tornejos internacionals però on el títol més important no són les medalles. Els títols de Juan Diego són tots i cadascun dels partits que juga. Perquè ell no és un pilotari qualsevol. Ell juga amb una pròtesi a la cama dreta, una limitació que no li impedeix voler lluitar contra els millors i que li ha valgut el reconeixement del món de la pilota i diversos premis al joc net, a la constància, esforç i dedicació. La cita de Barcelona li permetrà exhibir-se on millor se sent: en un frontó.

  • Ets l’únic esportista representant de Guatemala als Mundials de Pilota de Barcelona. És una cosa habitual? Com ho vius?
  • Sí, efectivament. A Guatemala únicament es juga en un club (Centro Español) i, per tant, hi ha pocs pilotaris. D’altra banda, com que no tenim un pressupost en l’Asociación de Frontón de Guatemala, cadascú s’ha de pagar els bitllets i les altres despeses, cosa que fa que sigui molt complicat poder-hi participar. Però tinc una passió molt gran per aquest esport i busco la manera de poder-hi anar amb els meus estalvis i suports d’empreses i organitzacions que m’ajuden en la participació com Fastum Gel, Radical Sport, Deporade, Comité Olímpico Guatemalteco, Foot Foundation, Master Pro i 201 Oficial (que són patrocinadors personals). És una situació una mica difícil que Guatemala no tingui més participació i per això dono classes en una petita escola de Frontó perquè hi hagi més jugadors joves.
  • En el teu cas, a més, jugues amb pròtesi. Et va costar agafar el nivell d’alta competició?
  • Utilitzo pròtesis des de molt petit ja que vaig néixer amb l’absència congènita de peroné a la cama dreta. Per descomptat que va ser difícil i ho és encara, ja que no estic en el meu nivell més alt i no diguem dels campions del món. Però, a poc a poc i amb el suport principalment dels meus amics mexicans, els campions Daniel García, Arturo Rodríguez i Daniel Rodríguez, i alguns més, que m’han donat consells i m’ajuden a entrenar-me quan vaig a Mèxic, vaig millorant. Per a mi és un honor i un plaer poder competir en aquests mundials. Gràcies a Déu el de Barcelona és el meu quart mundial absolut i esperem poder seguir participant-hi i, potser algun dia, ser dels pilotaris que han tingut més participacions en mundials de la història.
  • Com vius competir amb esportistes sense pròtesis?
  • És una motivació molt gran. M’agrada perquè persones que tinguin alguna cosa similar a mi o que simplement estiguin passant per moments difícils puguin motivar-se. Com dic sempre “els límits estan en la ment”, hem de forçar-la i tractar de donar el millor que tenim. En el meu cas sento que és part de la meva missió a la vida.
  • Creus que l’esport adaptat hauria de tenir més presència en l’alta competició?
  • Crec que a poc a poc això va creixent a nivell mundial i els Jocs Paralímpics en són un exemple espectacular ja que cada vegada hi ha més nivell. En el frontó ho veig molt complicat ja que he vist molt poques persones (gairebé cap) que practiquin frontó amb alguna discapacitat. Seria bonic promoure-ho i que algun dia es fes realitat.
  • Quines expectatives tens a Barcelona?
  • Crec que serà un Mundial molt especial pel lloc tan emblemàtic on es realitzarà, a les instal·lacions dels Jocs del 92, a part que és una ciutat increïble. Per la part competitiva serà un mundial amb molt nivell en les diferents especialitats. Tots els països s’estan preparant bastant fort i amb la participació de pilotaris professionals serà un gran espectacle.